Pro lingua latina in E.S.O.
Página de Margalida
Información de perfil
Bienvenido a
Lingua Latina in ESO
Acerca de
Eventos
Encuesta
© 2009 Creado por Carlos Cabanillas en Ning. Crear tu propia red social
Emblemas | Reportar un problema | Privacidad | Términos de servicio
Comentario (42 comentarios)
Necesitas ser un miembro de Lingua Latina in ESO para añadir comentarios!
Participa en esta red social
Primer felicitar-te pel premi Didascàlia!!
Després, gràcies per això del museu, ara signaré.
Després volia comentar-te el comentari de la teva alumna Camila sobre un article d'un alumne nostre. Quan vàrem fer l'enllaç al vostre bloc i ensenyava als alumnes el teu comentari en el vostre, vaig comentar a l'alumne que feia aquest article que quina casualitat que ell havia de fer-ne un sobre Apol·lo i Dafne, que se'l mirés però que ni parlar-ne de copiar. Aquest és un tema que el tenim molt sagrat i em sap greu que hàgiu arribat a aquesta conclusió. He preguntat a l'alumne si s'ho va copiar i m'assegura que no. Jo he comparat els dos escrits i no m'ho sembla pas. Potser ho dieu per la casualitat en el temps? o per algun poema que coincideix? ell m'ha ensenyat els apunts de literatura universal d'on els ha tret, i com que els havien treballat a classe ell havia triat explicar aquest mite.
Bé, de totes maneres, em sap greu aquest malentès.
Una abraçada,
Montse
Gràcies per avisar; no m'havia arribat la notícia.
per cert... Vaig parlar amb el comercial de zona al novembre, i encara espero el teu llibre de Grec.
Déu n'hi do!
Salut!
petons,
Jordi
moltes felicitats pel premi Didascàlia. A casa teva, aviat hauràs de de fer una vitrina especial per als guardons. Si no passa res, divendres no penso perdrem el lliurament de premis. Em deixaran entrar a l'ajuntament o necessito invitació com als Óscars? En aquest cas, ja t'ho pots muntar com sigui per aconseguir-me l'acreditació!!!
Per cert, una crida, tens textos llatins digitalitzats per els de 4t ESO i BAT????
Enhorabona, de nou
Mira, resulta que he recibido una invitación de Teresa para unirme a este engendro de cosa, y ya me tienes como Jonás en la ballena, torpeando en la barriga cóncava, donde ¡cielos! descubro que por aquí andas. Oh bueno, vale, es cierto, no existe el verbo torpear, pero en fin, si le damos una oportunidad igual acaba por ponerse de pie y echarse a andar. Pero me pierdo. Sólo era cuestión de saludar. Y de dejarte aquí un comento. ¿Que qué te cuento? Bien: casado con Mar (¿la recuerdas? claro, esa chica que no dejaba ni deja de reír a destiempo y decir palabros de sufijación sorprendente), dos hijos (David y Sergio, 15 casi y 12), y una historia larga que contar. Vivimos por Badalona ahora. Me hace mucha ilusión haberte encontrado por aquí. Esto hay que celebrarlo. ¿No te parece? Una cosa así espantosamente dominical y familiar. Bueno, solo es una idea. Ya me dirás algo.
Una abraçada des de La Garriga.
Montse
Ver todos los comentarios